DEL CANVI D´ESCOLA

El 15 de setembre del 1971 era dimecres, i a dos quarts de nou jo estava al davant de Ca la Paquita esperant l´autocar, amb la meva bata de "ralladillo" i amb les inicials "J.F" brodades a la butxaca del pit, sobre el fons blau que hi havia.

Començava el tercer curs d´EGB, i aniria a Ripoll a fer- lo, als salesians.

Els dos primers cursos els havia fet a Campdevànol, als "nacionals". El primer amb el senyor Medinyà, que dibuixava molt bé a la pissarra. Recordo encara banderes espanyoles i tambors a la pissarra. I el segon amb el senyor Vicenç Moliner, que ens deixava sols a classe molta estona. Deia que anava a la caixa a buscar canvi.

A vegades venia la senyoreta Cots. Si ens portàvem bé - no calia treballar-, ens donava vides de sants.

Però ara, als salesians, com seria? Qui hi hauria? Què hi trobaria?

L´autobús, que feia la línia Guardiola- Ripoll -així ho deia un rètol al davant-, on cordops devia ser Guardiola?, va arribar i vaig pujar- hi. -Me´n vaig fer un fart, després, d´anar amb autobús, sortia des de Ca la Paquita, des de la bàscula, des de davant de misa,....amb en Joan, l´Eduard o en Marc de xofers. Fins i tot córrer darrere de l´autobús, que se m´escapava,... Un joc al pujar a l´autobús consistia si el bitllet que et tocava era capicúa. Hi havia el "capicúa verdadero = 33733", i el "falso= 35693". N´hi havia que els col-leccionaven.

A l´arribar a Ripoll, parada davant de l´escola i seguint el ramat, cap a dins. Col-locació per files i cap a classe!! Solament coneixia a en Ramon Bartolich, que començava de nou aquell curs, com jo.

Ens va tocar de mestra la Lolita. Com seria?

Em va sobtar aquell edifici tan gran, aquells patis, el porxo.

Aquell curs vam tenir l ´aula del fons del tot de la primera planta de l´edifici nou.

Cares noves, no coneixia a ningú,...

A l´hora del pati em va semblar veure multitud de gent: jugant a futbol, sobretot -mai oblidaré el "pilotassu" que em va fotre el Pere Pernal a la galta esquerra, que em va fer estar sense sentits uns segons. Em vaig trobar a terra de sobte, i va ser necessària la intervenció d´en José Luis Ecay per a reanimar-me-.

Enmig d´aquella cridòria, vaig tenir la sort de trobar a dos "salvadors", en Joan i en Quico Vila "els Vilas", que em van ensenyar tota l´escola.

Jo al-lucinava: el gimnàs, l´església - amb la Maria Xiuladora al mig, Santo Domingo Savio a la dreta i San Juan Bosco a l´esquerra-, les saletes, l´aula de dinàmica, el bar!!, el pati de sorra, el cine- teatre!!!,...

Ells eren veterans, i jo novell novell. Em va semblar una escola única.

Dóno les gràcies als Vilas per aquella tasca de cicerone que em van fer aquell dia i que em van permetre de situar- me una mica més.

Després vindrien els padres consejeros amb campanes, la Lolita i l´alfombra verda, les filmines, Don Manolo, que t´aixecava agafan- te la patilla, els festivals gimnàstics, les convivències, la mort d´en Serra a l´estiu, el canal d´aigua marró, el bèlit manxa!!, les boles,....

A la tarda, després de classe, vaig agafar l´autobús de les 6 i cap a casa. Si perdies aquest autobús, tenies la possibilitat d´agafar el de les sis i deu, que el portava l´Águstí i anava a Ribes. L´Agustí portava boina i li dèiem Agustí 40, per que no passava mai d´aquesta velocitat.

Demà seria un altre dia.